Resultats de la cerca frase exacta: 12
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
noranta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nou vegades deu, vuitanta-nou més un. Té noranta anys. Nombre natural que segueix el vuitanta-nou, 90. Noranta és múltiple de tres. El que fa noranta en una sèrie numerada. La pàgina 90. El 90 para davant de casa seva. Xifra que correspon al nombre noranta. El [...]
|
|
2.
norantena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de noranta objectes de la mateixa naturalesa. Noranta anys. Li manca mig any per arribar a la norantena. [...]
|
|
3.
norantejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar pels noranta anys. [...]
|
|
4.
norantenni
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Període de noranta anys. [...]
|
|
5.
nonagenari -ària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha complert els noranta anys i no arriba a cent. [...]
|
|
6.
octogenari -ària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha complert els vuitanta anys i no arriba als noranta. [...]
|
|
7.
nonagesimal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al noranta o a la norantena. Que procedeix o es compta per norantenes. [...]
|
|
8.
norantè -ena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té vuitanta-nou davant seu, el que fa noranta. Que és una de les noranta parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un norantè, 1/90. Els ordinals i els fraccionaris compresos entre norantè i centè són: noranta-unè, [...]
|
|
9.
vuitanta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vuitanta. Esborra el 80, que està repetit. Els numerals cardinals compresos entre vuitanta i noranta són: vuitanta-un, vuitanta-una, 81; vuitanta-dos, vuitanta-dues, 82; vuitanta-tres, 83; vuitanta-quatre, 84; vuitanta-cinc, 85; vuitanta-sis, 86; vuitanta-set, 87; vuitanta-vuit, 88 [...]
|
|
10.
loteria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
participació en un sorteig de la loteria. Vendre loteria, comprar loteria. Ja has pagat la loteria? Joc públic en què es treien a la sort cinc números de noranta i es premiava diversament les persones que havien endevinat amb els seus bitllets algun d'aquells cinc números o alguna de [...]
loteria
|
loteria
1 1 f. [ECT] [JE] [LC] Joc d'atzar en què es ven un cert nombre de bitllets numerats i, traient a la sort un o més números, es premia amb una quantitat o un objecte el bitllet o bitllets que porten els números designats per la sort. Loteria nacional.
1 2 f. [JE] [LC] Bitllets numerats que acrediten la participació en un sorteig de la loteria. Vendre loteria, comprar loteria. Ja has pagat la loteria?
1 3 f. [JE] Joc públic en què es treien a la sort cinc números de noranta i es premiava diversament les persones que havien endevinat amb els seus bitllets algun d'aquells cinc números o alguna de llurs combinacions.
1 4 f. [JE] Joc casolà amb què s'imita la loteria amb números posats en cartons.
2 f. [LC] Cosa en què regna l'atzar.